provo

El 25 de maig de 1965, a la ciutat holandesa d'Amsterdam, es va fundar oficialment un moviment contra-cultural que seria, durant dos anys, el malson de les autoritats municipals. Robert Jasper Grootveld, artista happener, mag, i activista anti-tabac de 33 anys, i Roel van Duijn, un estudiant anarquista de ciències polítiques i llei de 22 anys, van unir forces i van batejar la seva associació amb el nom de Provo. La paraula (que, com és fàcil d'intuir, és una contracció de provocar; 'provoceren', en holandés), s'havia utilitzat per primera vegada aquell mateix any, quan el sociòleg neerlandés Wouter Buikhuisen la va usar per referir-se als joves gamberros que passaven el dia al carrer. Aquest grup de joves, coneguts com a nozems (i equivalents als greasers americans, sí, els de la pel·lícula) eren considerats un problema per l'ordre públic neerlandès.
Observant que, efectivament, com deia Buikhuisen, entre la joventut hi havia alts graus d'agressivitat i avorriment combinats, Grootveld i Van Duijn van pensar que els sentiments d'alienació i tedi podien ser, en realitat, una font d'energia magnífica pel canvi social –si aquesta energia era correctament conduïda. I així, barrejant malestar juvenil amb happenings artístics i filosofia anarquista, van assentar les bases de Provo.

El moviment es dividia en dos grups: un de teòric, liderat per Van Duijn i sustentat en la publicació de fanzins i pamflets des d'on difonien les seves idees, i un altre grup format pels happeners, amb Grootveld al capdavant, que utilitzaven l'acció directa per despertar i generar consciència social en els seus conciutadans. En els dos casos, la protesta consistia en un atac conscient i racional a l'estructura de poder. És un matís molt important, aquest, i és, en realitat, el que distingeix els provos de la resta de moviments contra-culturals contemporanis a ells: les seves accions no consistien únicament en manifestar el seu descontent amb la societat, si no en assenyalar, atacar i, sobretot, proposar alternatives a aquells aspectes socials que generaven el conflicte en primera instància.
Per realitzar els seus plans de canvi, els provos es van servir principalment de la combinació de la no-violència i l'humor absurd. La consigna era provocar reaccions violentes per part de la classe governant amb accions no-violentes. Quan, enmig d'un happening pacífic la polícia intervenia, Provo demostrava que l'autoritat, al sentir-se interpel·lada i amenaçada, utilitzava la força com mitjà d'opressió. Provo considerava la confrontació amb la policia com un «esdeveniment lúdic», on la policia, mà operant del poder, passava a ser «un element no-creatiu essencial per l'èxit de l'esdeveniment»; els policies, pels provos, eren co-happeners de la performance artística.

L'atenció pública va començar a fixar-se en el moviment quan, el 1966, la princesa Beatriu d'Holanda es va casar amb Claus von Amsberg, membre de les joventuts hitlerianes durant la Segona Guerra Mundial. La monarquia dels Països Baixos no estava passant pel seu millor moment, i el casament, als ulls dels holandesos, era inacceptable.

A través de pamflets i accions directes, Provo va acaparar el lideratge anti-monàrquic de la ciutadania. Durant la preparació de la boda, Provo va fer córrer un discurs fals de la Reina Juliana on declarava que s'havia convertit a l'anarquisme i que havia iniciat un procés de negociació per traspassar-lis, a ells, el seu poder. Va ser el punt d'inici del Pla Blanc dels Rumors, que pretenia, a més de mostrar el seu menyspreu al futur matrimoni i la irreverència que sentien per la casa reial, irritar i esgotar a l'autoritat tan com fos possible durant els dies de la boda. Per generar aquesta tensió, es van dedicar a fer córrer una sèrie de rumors absurds i salvatges. Entre ells, el més sonat: van fer circular per tot Amsterdam que havien abocat LSD al subministrament d'aigua potable de la ciutat.
Els fets, sota l'aparença de simple gamberrada, i el descontent general dels holandesos amb la unió, van obligar a les autoritats a desplegar un dispositiu de 8.000 policies per controlar la desfilada de la boda reial. Però els esforços no van ser suficients: més de mil persones s'hi van manifestar en contra i, enmig de la rua, alguns provos van aconseguir llençar bombes de fum de sucre i nitrat de potassi passat el cordó policial. Les bombes, que eren innòcues, van esclatar just darrere del palau, a l'inici de la desfilada, i van generar una sèrie de columnes de fum. Incapaços d'identificar als responsables, la policia va sobre-reaccionar carregant contra la multitud i la cerimònia va acabar sent un desastre als ulls de l'opinió pública. La repressió es va allargar les setmanes següents, inclòs dinou detencions i una càrrega policial contra els visitants d'una mostra fotogràfica que documentava, precisament, la violència del dia de la boda reial. Per aquests fets, un número d'intel·lectuals va reclamar que s'obrís una investigació independent sobre el comportament del cos policial.

Però el Pla Blanc dels Rumors només va ser un dels molts plans d'acció directa que van dur a terme Provo. Aquests plans, sustentats sobre el que van batejar com a «filosofia blanca», buscaven fer d'Àmsterdam un espai més habitable. L'estratègia consistia en identificar les problemàtiques mediambientals i socials que la ciutat tenia, i plantejar alternatives plausibles per revertir la situació.

El Pla Blanc de les Bicicletes denunciava la contaminació atmosfèrica de la metròpoli provocada per l'ús de vehicles privats i la pèssima qualitat del transport públic. El pla proposava el tancament del centre de la ciutat al tràfic motoritzat, l'augment de fins a un 40% en la freqüència de pas del transport públic, i un dels primers sistemes de bicicleta compartida. Proposaven que el municipi comprés 20.000 bicicletes a l'any, que serien d'ús públic i gratuït per a la ciutadania. El pla, és clar, no va ser acceptat; davant la negativa, Provo va decidir portar-lo endavant pel seu compte. Van pintar 50 bicicletes de color blanc i les van deixar a la via pública perquè qualsevol persona pogués utilitzar-les. Circulant en direcció contrària o deixant les bicicletes enmig de la via, van col·lapsar el tràfic. La policia va requisar-lis les bicis, al no complir amb la normativa municipal que prohibia als ciutadans deixar bicicletes sense cadenat a la via pública. Quan finalment els hi van retornar, Provos van equipar totes les bicicletes amb cadenat numèric i van deixar el codi pintat a les barres de les mateixes bicis. També van idear un pla similar per compartir cotxe.

En el Pla Blanc de les Xemeneies, proposaven multar aquelles indústries i fàbriques que contaminessin més l'aire de la ciutat, i assenyalar-les pintant-lis les xemeneies de blanc.

El Pla Blanc de les Dones proposava una àmplia xarxa de sanitat per facilitar l'accés de les dones als anticonceptius i a la informació necessària per una correcta salut sexual, amb la finalitat, sobretot, d'evitar embarassos no desitjats. Defensaven que era una irresponsabilitat casar-se sent verge, sense experiències sexuals prèvies, i encoratjaven a les escoles a parlar sobre sexe i a les noies d'almenys setze anys a anar als centres sanitaris a informar-se correctament.

El Pla Blanc dels Pollastres era una proposta per reorganitzar la policia d'Amsterdam. La intenció era desmantellar l'organisme i posar la policia sota la jurisdicció del consell municipal. Així, cada municipi podria escollir democràticament els responsables del cos policial. L'objectiu últim de la proposta era transformar la figura del policia: de guardià a treballador social.

El Pla Blanc de l'Habitatge, per resoldre l'important problema de vivenda que patia Amsterdam, volia penalitzar l'especulació immobiliària i promovia ocupar d'aquells edificis que estiguessin abandonats i buits.

El moviment es va dissoldre oficialment el maig de 1967, després de dos anys d'activitat. Els motius de la dissolució van ser varis: l'augment de les protestes d'estudiants i la conseqüent repressió policial va acabar amb un mort i les dimissions dels dos oficials en cap del cos policial; per altra banda, l'entrada al món polític d'un sector de Provo, que va absorbir les propostes que s'havien anat generant a través dels happenings i els Plans Blancs, va desactivar el sector més radical del moviment, que era totalment contrari al sistema oficial.
Val a dir que, si bé moltes de les propostes de Provo no es van arribar a materialitzar mai (el Pla blanc dels Pollastres, per exemple, inexplicablement, no va prosperar), els happenings, els plans blancs i les accions directes que van dur a terme sí que van influir en la opinió pública de la ciutadania. Les agitacions socials de Provo, influïdes principalment per l'anarquisme, van obrir una escletxa de pensament a Àmsterdam, al plantejar alternatives pràctiques als problemes urbans i provar-ne la viabilitat a pesar de la negativa administrativa. Provo va defensar la idea --revolucionària, per desgràcia-- que la ciutat havia de ser, abans que res, un espai participatiu i habitable pels ciutadans. Amb el temps, gràcies a la pressió social que van generar i a l'entrada del braç polític de Provo al govern municipal, algunes de les idees que el grup havia plantejat es van traduïr en canvis legislatius i mesures oficials.

Abans d'acabar, un últim incís: com hem dit al principi, una part important del moviment es va sustentar en la difusió de les idees a través de pamflets i fanzines. Provo autoeditava la seva pròpia revista. Els primers sis números es van imprimir amb cyclostyle davant la negativa de les empreses a imprimir un material massa subversiu (que, efectivament, va ser requisat en més d'una ocasió); els números restants es van imprimir en offset. Les limitacions tècniques i econòmiques van determinar les característiques estètiques de la publicació. Això, enlloc de ser una contrarietat, els hi va servir per allunyar-se de l'estètica publicitària imperant dels anys seixanta.

Acabem aquest repàs sobre la història d'uns inconformistes incansables amb l'statement que ells mateixos oferien sobre les seves intencions al n.12 de la seva revista:

Algunes pàgines consultades:
-Carpetas docentes de Història: Los provos y los situacionistas
-Wikipedia
- Nodo50: Los provos holandeses
-Yorokubo: El loco moviemento Provo que hizo de Àmsterdam un lugar tan iconoclasta
-Arxiu del MACBA
-Ciclosfera: Provo: anarquía y bicicletas blancas

Pamflet sobre un happening de Thom Jaspers. 1965. Offset
Happening sobre mortalitat relacionada amb el tràfic.

Provokatie n.2. Pamflet. 1965

Witte Kippenplan. Pla Blanc dels Pollastres. 1966. Mimeografiat
Pla de conversió de la polícia en treballadors socials. (A l'acte de presentació del pla van portar pollastres blancs vius, que la polícia els hi va requisar. Provo va organitzar un altre acte de protesta per reclamar "l'alliberament dels pollastres segrestats i detinguts").

Autoria no identificada. 1965-1966

God, Nederland & Oranje. Pierre, 28-04-1967. Edició de 3000. Offset

Roel van Duijn i Jasper Grootveld en plena acció. Autoria no identificada. 1964-1965

Issue 1 de la revista Provo. 12-7-1965. Edició de 450 0 500 còpies, mimeografiades.
Entre 104 i 400 còpies van ser confiscades per la polícia per l'article "L'anarquista pràctic", que contenia receptes errònies i inefectives d'explosius del segle XIX.

Portada del n.10 de la revista God, Nederland & Oranje. Març, 1968. Topor. Edició de 2000, offset.

Portada del n.04 de la revista God, Nederland & Oranje. Febrer, 1967. Willem (Bernard Holtrop). Primer edició de 2000; segona edició de 1000, offset.

Autoria no identificada. Manifestació durant la celebració de la boda reial. 1966?

Pòster per a les eleccions al consell municipal. Willem (Bernard Holtrop), Amsterdam, 25-01-1966, Offset

Portada del n.04 de la revista God, Nederland & Oranje. Març, 1967. Willem (Bernard Holtrop). Edició de 2500, offset.

Portada del n.09 de la revista Provo. Maig, 1966. Willem (Bernard Holtrop). Edició de 12000, offset.

Pla Blanc de les bicicletes, Cor Jaring. 1966?

Cor Jaring(?). 1966?

N.8 de la revista Provo. Abril, 1966. Edició de 10.000. Offset

N.11 de la revista Provo. Agost, 1966. Edició de 20.000. Offset

N.7 de la revista Provo. Febrer, 1966. Primera edició de 3.000; segona edició de 2.000. Offset
Confiscada per la polícia per l'article "Carta subversiva".

Arxiu del material gràfic --revistes i pamflets, majoritàriament-- publicat per Provo:
Provo Images

...una publicació mensual per a anarquistes, provos, beatniks, pleiners (n.t. nozems), afiladors de tisores, ocells engabiats, (...), mags, pacifistes, xatarreros, xarlatans, filòsofs, portadors de gèrmens, Mestres de la guàrdia muntada de la Reina, happeners, vegetarians, sindicalistes, Pares Noels, professorat de pàrvuls, agitadors, piromaniacs, gent amb picors i sifilítics, policia secreta, i altres indesitjables. Provo té un parell de coses en contra del capitalisme, del comunisme, del feixisme, la burocràcia, el militarisme, el professionalisme, el dogmatisme i l'autoritarisme. Provo ha d'escollir entre la desesperació, la resistència, o l'extinció submisa. Provo crida a la resistència sempre que sigui possible. Provo és conscient que al final perdrà, però no pot deixar passar l'oportunitat de fer, almenys, un últim i sentit intent de provocar a la societat. (...)